Més que Palma

Rosa Planas Ferrer estima i coneix a fons la ciutat de Palma. La del passat, la de la seva infància i l’actual. En sap els secrets més profunds i no ignora les modernitats que li fan mal a la vista i al cor, des dels fanals de llum LED «amb una blancor de sudari» fins a «l’arribada de ciutats flotants carregades dels nous invasors».

El llibre “Palma entre la calma i el vent” et fa recórrer capítol a capítol moltes històries que desconeixíem, o que coneixíem però que havíem arraconat dins la nostra memòria i ella, ara, les completa omplint-les de significat.

La nina, Rosa, que corria i botava pels carrers antics, creix en el llibre arribant a ser una jove que acumula records de barris com es Jonquet o més tard una dona madura, plena de cultura i coneixement, de vegades enfadada amb els canvis a pitjor del seu entorn.

Ens podem identificar molt bé amb na Rosa, perquè tot i que cadascú viu la ciutat de manera personal, es crea un fil de comunió amb l’autora, a qui, quan t’endinses dins les pàgines del llibre, agraeixes tanta saviesa.

Qualsevol persona a qui li agradi la lectura sap que, a més del contingut atractiu i interessant, és important la manera d’expressar-se i l’elecció de les paraules oportunes. Na Rosa Planas, filòloga i escriptora, és una maga a l’hora de relatar-nos un contingut apassionant i fer-ho amb l’expressió més encertada. Per tant, la seva lectura, a estones inquietant, és sempre un plaer.

A “Palma entre la calma i el vent”, sentireu l’enyorança i també les forces per estimar i preservar tot allò que ens fa ser part d’una població especial. L’Administració, de vegades, no entén de petjades de la història, i per això un Dia dels Difunts na Rosa no va trobar, a un petit cementiri de Ciutat, la làpida en la memòria d’un pintor a qui ella cada any dipositava flors. Na Rosa Planas sí que en sap, sobre el rastre que queda a les pedres venerables. I no se calla, les defensa. I nosaltres aprenem amb ella.

Una vegada vaig organitzar una ruta guiada per Rosa Planas, en la qual un grup d’unes 20 persones coneguérem de la seva mà alguns racons del centre històric de Palma. A la meitat de l’itinerari, una de les participants estava tan encantada que se’m va acostar i em va dir: «totes les visites guiades que feis, les hauria de dirigir Rosa Planas». Vàrem riure, però ho vàrem entendre perfectament. Rosa és seriosa, sàvia, divertida, responsable i de vegades entremaliada. Un còctel perfecte.

Gaudireu molt i també patireu una mica, en llegir aquest llibre, però és que, com diu na Rosa, “Palma és la meva amiga i també la meva madastra”. Així la sentim moltes persones, i ens tranquil·litza que l’escriptora sàpiga expressar-ho, tan bé, en paraules.

Suscríbete para seguir leyendo