XIII

Què passaria si traçàssim una circumferència de 24 km de radi amb centre a la seu d’aquest diari? Podeu fer-vos una idea amb la fotografia aèria adjunta

Josep Lluís Pol i Llompart

Josep Lluís Pol i Llompart

Si començam pel nord i giram en el sentit de les busques del rellotge, el bocí de circumferència que entra a l’illa des de la mar ho faria per la punta des Dolç, a la costa sollerica d’Alconàsser. La línia passaria llavors per l’Horta de Sóller, un topònim que no necessita justificació. La línia travessaria després el camí de sa Cabana (madona de sa cabana, aixecau-vos de matí...) i s’enfilaria pels espadats meridionals de la serra de Son Torrella. Baixaria, llavors, cap a la vall de Lofra (ho heu llegit bé, el topònim ben escrit d’origen àrab significa precisament vall) i s’enfilaria pel coll des Cards, molt a prop del qual hi ha una font cabalosa que raja tot l’any: la font de sa Parra.

Ara la línia deixaria les grans alçades de la Serra i passaria per la possessió d’Oliclar, entre el puig de Sant Miquel i el Pujol de Can Xirgo, molt a prop de la gran possessió de Solleric, els senyors de la qual, els Morell, tenien també el palau ciutadà homònim al passeig del Born. La línia fregaria llavors les cases de s’Estorell Vell, una possessió ruïnosa que corprèn encara qui la mira de lluny, encastellada, dominant les terres llosetines del comte Mal.

Encararia llavors el Raiguer passant pel poble de Lloseta i per la serradora de Can Just. Baixant pel Pla, enfilaria el celler de Son Prim i passaria molt a prop del talaiot de Son Fred per arribar al llogaret senceller de Ruberts. Poc després passaria per la possessió del puig Moltó, on el desembre de 1948 fou assassinat l’amo a mans de dos lladres que serien condemnats a pena de mort. Prop del Cura, passaria per Albenya, possessió emblemàtica amb una font i qanat d’origen àrab i un encenser bizantí que custodia el Museu Episcopal. Després travessaria el puig de Pola i deixaria la marina de Llucmajor pels penya-segats del cap Blanc.

Entraria a terra andritxola pel cap des Llamp i passaria per la desembocadura del torrent des Saluet al port d’Andratx. Llavors s’enfilaria pel poble de s’Arracó i travessaria el camí de ses Basses a la Trapa. Finalment, tornaria entrar a la mar per la punta des Carregador, prop des Rajolí.

Suscríbete para seguir leyendo