Anima'ti: La clau de les matemàtiques

Cada detall, cada frase, cada dibuix, cada fotografia, cada esquema, cada apartat de les seves estructures gran i petita és fruit d’un pensament reflexiu

A. Albanell, C. Burgués i C. Alsina

A. Albanell, C. Burgués i C. Alsina / ARXIU A.A.

Josep Lluís Pol i Llompart

Josep Lluís Pol i Llompart

Algú em va dir una vegada, que amb les pel·lícules de la Meryl Streep el que passa és que, malgrat no sàpigues de què van, saps que t’agradaran. En el cas d’aquest llibre, traslladant el protagonisme als autors, els seus noms també són garantia d’una obra molt pensada, interessant, pulcra, útil, ben presentada, completa... i, per sobre de tot, engrescadora. Com en anteriors autories compartides, no hi ha res aquí que sigui sobrer. Cada detall, cada frase, cada dibuix, cada fotografia, cada esquema, cada apartat de les seves estructures gran i petita és fruit d’un pensament reflexiu de tota una, perdonau, tres vides dedicades a la didàctica de les matemàtiques.

Si algú, per mor d’una educació antiquada que ens va robar el vertader esperit de les matemàtiques, pogués pensar que en aquestes no hi té cabuda res que no sigui pensament racional i fred, bastarà observi amb calma el títol del llibre: «ANIMA’T». Tota una declaració d’intencions. L’ÀNIMA de les MATemàtiques. La creativitat és un dels trets d’identitat d’aquesta disciplina i de la feina dels autors. Som molts els mestres i professors que hem tengut la sort de poder fruir dels cursos de Carme Burgués, de les conferències de Claudi Alsina o dels espectacles d’Anton Aubanell, sense que això els encaselli per res en sengles exemples. Vos assegur que no deixen indiferent ningú. Creativitat i emoció en estat pur, que són el millor vehicle per transmetre el treball rigorós i profund al que dediquen la seva vida, professional o no.

Si algú volgués titllar una obra com aquesta d’original, imagín el somrís dels seus autors pensant en la cita d’Antoni Gaudí: original vol dir anar als orígens. Trobareu al llibre constants referències als Mestres (Santaló, Puig Adam, Pólya, Rey Pastor, Guzmán...), un àmbit en el qual l’Escola Catalana ha estat especialment prolífica. Anton, Carme i Claudi són hereus d’aquesta nissaga i fan amb la didàctica el que feu Euclides amb la geometria clàssica: ho estudien, hi reflexionen, ho assimilen, hi fan aportacions, ho experimenten i ens ho retornen tot perfectament estructurat. Són persones, com el grec, que obren camins i que embelleixen els ja existents.

Un apunt important: la coherència. Tant en el seu quefer com a mestres de mestres, com en la construcció d’aquest llibre, els autors són coherents. No de bades, les primeres paraules d’un epíleg imprescindible són Predicar amb l’exemple (...). Si el llibre parla de poesia, en ell hi trobareu poemes. Si d’acció, multitud de propostes d’activitat (pensades, provades, assegurades). Si de història, de màgia, de vida quotidiana, de teoremes, de calculadores, de museus, de problemes, de patrons, de representacions, etc. A més, el llibre excel·leix les possibilitats de la cel·lulosa i estén les seves fibres a través d’enllaços i codis QR dels quals està fet part del nostre món actual. Com no podia ser d’altra manera.

Deixau-me acabar amb un proverbi xinès citat pels autors: els professors obren la porta; a tu et toca entrar-hi. Els educadors, principals destinataris d’aquesta obra, tenim, ara, una clau més per obrir-la.

Suscríbete para seguir leyendo