Virgínia Moll: "L'art serà un vídeo de Tiktok? És el bucle"

Virgínia Moll, comunicadora, redactora creativa i fundadora de l’empresa de comunicació La indis. És de Palma, però viu a Binissalem amb la seva família nombrosa i compagina la seva feina com a mare amb la creació de contingut que no deixen indeferent a ningú.

Com es definiria?

Som redactora creativa, mare i malabarista del dia a dia per poder arribar a final de mes i no morir a l'intent.

Quan comença Virgínia Moll al món de la comunicació?

És una història complexa. No encaixava a l'institut, no era una estudiant brillant perquè em distreia amb qualsevol cosa. Durant l'estiu dels desset anys, vaig començar a treballar com becària a una ràdio local i em vaig enamorar del mitjà. Sempre m'havia encantat escriure, tenia mils diaris, però la ràdio em va fer potenciar un talent que estava adormit.

I, fins ara?

Vaig treballar a la ràdio fins que em vaig quedar embarassada del meu primer fill i, mentrestant, estudiava art dramàtic a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears. Després de l'excedència no em varen donar l'oportunitat de tornar-hi i vaig decidir emprendre pel meu conte muntant una botiga per a infants. El que m'apassionava era escriure els posts de la botiga a les xarxes socials i el bloc de l'empresa. De cop, els meus escrits tingueren rellevància, vaig deixar la botiga per endinsar-me dins el món de la comunicació mentre ho compaginava amb el Grau en Comunicació. Escriure, escriure i escriure.

"Som lliures per prendre decisions i esclaves del que decidim"

undefined

Vàrem conèixer a Virgínia Moll per la creativitat dels seus texts...

Escrivia per a la meva marca personal i després per empreses que volien uns textos un poc més especials, és ver que els meus escrits no tenien un caire tan comercial i persuasiu sinó que eren més emocionals. El 2020 vaig obrir l'agència de comunicació per créixer, tenir un equip i donar a conèixer altres projectes.

Com és el dia a dia d'una mare de família nombrosa i emprenedora?

Cafè, despert a la nina quan els nins ja han partit a l'institut. I em pos a fer feina a l'oficina. No tenc un horari establert, però amb els torns de la meva parella ens podem compaginar i tenir una paternitat totalment equitativa. Hi ha un problema real de conciliació, per sort jo, puc comptar amb una persona corresponsable al meu costat. Tenir la seva pròpia empresa no és sinònim de benestar... Em pas els dies pagant factures i IRPF. Trob a faltar unes ajudes reals a les famílies i a les dones emprenedores, nòmines, lloguer i assegurances. A vegades pens si estic perseguint un somni que no val la pena. El somni de tenir una agència que funcioni tota sola, sense dur-me'n el telèfon a casa.

El problema d'estar connectats les vint-i-quatre hores és un factor que afecta a totes les professions i a la manera de viure?

Sense les xarxes no podríem subsistir, som addictes al telèfon, el meu temps d'ús del mòbil és de tres mesos a l'any i la major part d'aquest temps estic mirant xarxes socials. És una toxicitat brutal que duem a l'esquena i em preocupa com ho manejaran les generacions futures. Estem constantment amb inputs de com hem de ser, que hem de pensar i com hem de comportar-nos. Jo em vaig fer coneguda a Instagram gràcies al fet que aquesta xarxa social era una altra cosa, la gent dedicava temps a llegir el text, ara s'han de fer vídeos perquè no tenim temps de llegir. Volen contingut ràpid. La capacitat de retenció que té l'espectador és d'un segon.

Aquesta paradoxa de fer feina en comunicació digital i tenir la capacitat de saber que hi ha un problema a les xarxes socials, hauríem de ser conscients?

T'has de passar el dia consumint i, a vegades, els comunicadors no sabem quan acaba la feina i comença el plaer. No sé on acaba una Virginia i on comença l'altre, no som conscients de què estem fent ni de la repercussió que tenim. Som màquines, escurabutxaques d'Instagram, Tiktok o Facebook i, quina necessitat hi ha? Tot això és molt pervers i s'ha de ser conscient. Els hi donam exemples als nostres nins amb el mòbil a la mà. Ens dona menjar, però ens resta qualitat de vida.

Quin ha estat l'impàs en la teva manera de treballar des que va començar?

L'impàs ha estat no tenir por al ridícul. Em vaig adonar que un vídeo d'humor a Tiktok tenia molta més repercussió que un text a Instagram que m'havia esforçat dies a fer-ho. La quantitat de seguidors ha anat canviant progressivament perquè no els hi estava donant el contingut que volien. En el meu cas, l'humor forma part de la meva vida, però sempre reivindicant i defensant alguna cosa. És estrany veure que un vídeo ben pensat i preparat no es faci viral, en canvi, un vídeo banal té tots els números de què s'hi faci.

Estem consumint banalitats?

Sí, quan una creadora de contingut ha de donar un missatge rellevant ha de fer alguna altra cosa perquè es mantingui l'atenció en el missatge. Estem a aquest món en el qual defensam el bodypositive, però és una mentida. Estima't a tu mateixa però posa't llavis, posa't cremes, posa't pits...

El canvi generacional també ha estat el de consumir canvis físics?

Els hi estem venent un apoderament a les noves generacions amb el capitalisme de consumir un producte per sentir-se millor. Estima't com vulguis i sigues com vulguis però posa't àcid hialurònic. L'apoderament no és això, som lliures per prendre una decisió i esclaves del que estam decidint. Una nina de devuit anys és lliure? Jo que em dedic a xarxes sé que podem segmentar d'una manera terrorífica un contingut específic per cada persona i que els anuncis que ens surtin estiguin enfocats a les nostres necessitats. S'està fent una feinada per tenir-nos enganxats a les xarxes i als productes.

I com es pot canviar o mantenir aquest fet?

Així com he de conèixer el que està de moda, també he de conèixer les conseqüències que té tot allò que feim, per això, intent que des de la meva agència es faci un màrqueting honest, una manera diferent de ferfeina, donar-li una volta i ser més creatives, però d'ençà que hi ha el xat GPT quina rellevància té la nostra feina? La intel·ligència artificial mai serà tan creativa com una persona perquè es basa en què hi ha internet i està condicionat. Les dades es treuen de qualsevol lloc sense verificació o són dades generals. Hem de ser molt responsables a qui donam veu i qui volem que siguin els nostres referents. Estam perdent el criteri i som esclaus de les nostres accions i de les cookies.

"La capacitat de retenció que té l'espectador és d'un segon"

undefined

On i amb què s'inspira a l'hora de crear continguts?

M'inspira la quotidianitat i el món quan deix de mirar el mòbil. Els meus fills, com interactuen entre ells, la gent del carrer i tot allò que no té res a veure amb una pantalla. Quan conduesc i quan estic a la dutxa i no puc mirar el mòbil, és aquí quan em venen les millors idees. Perquè diàriament estic rodejada d'inputs que no ajuden ni a la meva creativitat ni a la meva productivitat. Potser no ens volen creatives sinó consumidores.

Com creu que evolucionarà el món de la creativitat?

L'art serà un vídeo de Tiktok? És el bucle. Els adolescents miren sèries i pel·lícules a 1.5x, no suporten el silenci, estan acostumats a consumir d'una altra manera, no interessa l'art, les imatges, ni les imatges ni el silenci.

Creu que es dona suport a la cultura des de les Institucions?

Es dona suport a un altre tipus de cultura, més regionalista. No es dona veu. Hi ha hagut un bot generacional, els mil·lennials ens hem quedat majors per fer feina a alguns mitjans i joves per fer feina a alguns mitjans.

Què s'està consumint?

Com a creadora continuaré creant elcontingut que m'agrada crear. Aquesta és la sort de les xarxes: la democratització. Malgrat que per contra, ja no miren com escrius, els interessa més el nombre de seguidors.