Aquests són els relats guanyadors del segon Concurs Literari d'Idò!

Ja s'han fet públics els microrelats guanyadors de la segona edició del Concurs Literari d'Idò. Els dos afortunats, un de cada categoria, han guanyat un lot d'entrades de cinema i un viatge amb Baleària, respectivament. Des d'Idò agraïm de tot cor a tots els participants la seva implicació i els desitgem molta sort en els pròxims lliuraments del certamen, que arribaran molt aviat.

Categoria A

Nom: Oliver Meirelles

Llegeix els relats guanyadors del Concurs Literari d'Idò!

Lloc: Eivissa

Edad: 15 anys

La inspiració de la tempesta

La madona de la casa, na Margalida, vivia a una finca amagada entre els turons d’Eivissa. Era una dona ferma, amb les mans aspres de treballar la terra i amb un cor tendre.

Cada matí, abans que el sol sortís, anava al mercat acompanyada d’una senalla plena de fruites i verdures fresques, collides de l’hort amb cura i esforç.

Un dia, després d’una tempesta d’estiu, els camins estaven xops i enfangats. Mentre caminava amb dificultat, va veure una jove asseguda sota una figuera. Na Margalida s’hi va acostar i amb veu dolça li va preguntar si necessitava ajuda. La noia, havia vingut des de la península buscant inspiració pels seus quadres, però la pluja havia arruïnat tot allò que tenia.

Na Margalida, empàticament, va convidar-la a ca seva. La jove artista va quedar meravellada de la generositat d’aquella dona i acceptà. Amb el pas dels dies, la pintora va trobar la inspiració entre els camps d’ametllers i els cels blaus d’Eivissa. Pintant el seu llenç, capturava l’essència de l’illa.

Al cap d’unes setmanes, la jove va finalitzar l’obra. Va tornar a la península i na Margalida va tornar a treballar al camp com de costum feia.

Llegeix els relats guanyadors del Concurs Literari d'Idò!

Categoria B

Nom: Vicent Canals

Lloc: Eivissa

Edad: 65 anys

Galta-rojos

Primavera estiuenca, els arbres fruitals ja han començant a lliurar-nos els seus tresors, aquelles flors blanques tacades de roses i fúcsies que motejaven els camps eivissencs, com a crisàlides, s’han transformat en bells fruits ataronjats de pell vellutada, escampant una fragància afruitada, suau i encisadora. 

Els galta-rojos com els anomena Josep Carner en la seua obra Els fruits saborosos, dedicant-li al albercoc una poema de la infància; i és precisament als records de la meua infància el viatge al que em porta la visió d’aquest terç de albercoquers que recorre el pla. 

Al final de la primavera, agafàvem les bicicletes i ens arribàvem al pla de Sant Jordi. Després dels quilometres recorreguts entre les dunes de la platja d’en Bossa, ens esperava el darrer tram del camí que travessava una plana d’albercoquers que s’obrien sucosos i dolços. En veure’ns arribar, la madona de la casa ens va convidar a menjar-ne tots el que ens venguessin en gana, amb una sola condició, que li omplíssim dos senalles de albercocs cada un. 

El plaer de menjar la fruita agafada del arbre només es podia arrodonir amb un cabussó al safareig de la casa, i en sortir encara xops, provar la deliciosa coca d’albercocs acabada de treure del forn, convertint aquella tarda primaveral en un record dolç, plàcid i ple, com ho va ser la nostra infantessa.