Maria Chtatou, estilista d'Aitana i 'Élite' a Netflix: «A Mallorca no ens posam el que ens agradaria per por a què pensaran»

Maria Chtatou té el segell d’elegància francesa encara que sigui de Muro, li agraden els clàssics perquè sempre són tendència. Recorda a na Lilly Collins, de la sèrie d’Emily in Paris, amb la peculiaritat de viure en el centre de Madrid i xerrar amb accent de poble. 

Com es descriuria Maria Chtatou?

Alegre, organitzada i ambiciosa. 

Com va començar vostè en el món de la moda?

En realitat no tenia les coses clares i vaig estudiar administració, però tenint present que volia partir de Mallorca. Amb setze anys vaig entrar a l’escola Ecole du Mode de París, i sí, tota sola. La meva família és meitat del Marroc i meitat francesa. La família que tenim a Tolouse em va ajudar a nivell econòmic i laboral el temps que hi vaig viure. Si has vist la sèrie Emily in Paris, em defineix a la perfecció. M’inspirava molt anar a classe i veure les peces de roba que duien les meves companyes i, amb això, cada dia creava looks diferents. No va ser una experiència fàcil però sí que enriquidora.

I va tornar a l’illa?

 Vaig tornar a Mallorca perquè els meus pares em recomanaren que estudiés administració i direcció d’empreses ja que amb la moda no arribaria enlloc. Aleshores, vaig començar a fer feina a l’Ajuntament de Muro, però tenint clar que allò no era el que em definia. 

"Si has vist la sèrie Emily in Paris, em defineix a la perfecció"

undefined

I de Muro a la capital?

De mentre que feia feina també estudiava estilisme a Palma. No tenia intenció de partir i vaig intentar-ho aquí però no em quadrava. Durant unes vacances a Madrid em varen convidar a un esdeveniment i vaig conèixer a una amiga de l’estilista Cristina Rodríguez i em vaig posar en contacte amb ella.

Sent estilista de la sèrie 'Élite' de Netflix és un començament fort...

El món de la moda és un i el del cine és un altre, no té res a veure. En el cinema estàs en contacte amb diferents personatges i no es profunditza tant en moda. La creativitat ve donada de la pel·lícula o de la sèrie, està tot molt estipulat. La primera vegada estant darrere una càmera davant els actors que has vist tota la vida per la televisió és abreujadora. 

Amb què s’inspira per crear els dissenys?

Primer feim una lectura del guió i ens reunim tant els estilistes, el figurista, el departament de vestuari i el director. És un procés llarg, s’ha de pensar i gestionar el que volem crear, on cercar-ho i que vagi acord amb el personatge. Feim un estudi previ, i per les compres ens guiem pel que nosaltres considerem que és el que necessita el personatge que hem de vestir. La decisió final sempre és la de la figurista, que en aquest cas va ser na Cristina Rodríguez, i el director de si li quadra o no amb el personatge. 

I com és el procés de creació?

El procés és que el que més gaudesc. No és el mateix vestir un actor que dos-cents figurants. Per vestir als figurants és un procés ràpid i la feina queda en segon pla. I per als actors principals sempre es té en compte la comoditat, que quadri amb l’escena, el clima i la situació personal del personatge. Agafam vàries opcions, és un procés de prova i error, anem provant i guardant.

"La primera vegada que vaig llegir el guió no sabia fins a quin punt volia participar d’un projecte que ataqués la meva cultura"

undefined

I segueixes amb la pel·lícula Ocho apellidos marroquíes?

El rodatge de Ocho apellidos Marroquies varen ser uns vuit mesos. Ha estat el projecte més personal perquè m’han donat molta llibertat a l’hora de crear l’estilisme ambientat en el món àrab perquè és la meva cultura. Gran part dels figurants eren marroquins i àrabs. Vaig gaudir molt, però els meus companys encara gaudiren molt més atès que era el seu primer pic fent una pel·lícula amb un vestuari tan específic. Es va representar la típica boda marroquina que es viu tres dies i que ens va durar tres mesos de rodatges. Ha estat obrir un món i donar veu a les meves arrels, elegir els Kaftans, les Shilabes... la primera vegada que vaig llegir el guió no sabia fins a quin punt volia participar d’un projecte que ataqués la meva cultura, però a mesura que el seguia llegint m’adonava del canvi i em posava a la pell del personatge. Va ser una experiència meravellosa. 

Quina va ser la reacció?

Vaig anar al cinema vuit vegades per veure les reaccions del públic. Em vaig sentir molt orgullosa perquè té el punt de cultura que volia. S’ha fet una pel·lícula ben feta sense controvèrsia ni per la part espanyola ni per la marroquina.

"Fer feina amb n’Aitana Ocaña i en Fernando Guallar, ha estat un somni"

undefined

I la darrera ha estat ‘Pared con Pared’ amb n’Aitana Ocaña com a protagonista...

Ha estat el projecte més curt de tots. Independentment del vestuari que ha estat poc complicat, fer feina amb n’Aitana Ocaña i en Fernando Guallar, ha estat un somni.

Després d’aquests tres projectes... com és un dia de na Maria?

Depèn del projecte, ara no estic a cine sinó a moda, és més curt, però més complicat perquè hi va la creativitat, les tendències i la profunditat. No es el mateix fer vuit hores a una oficina que catorze a un rodatge. Som molt nerviosa i sempre he de tenir coses al cap.

undefined

Amb què s’inspira?

No hi ha res en concret que m’inspiri i em guio en la persona que vull estilitzar, és alguna cosa cultural i personal, ja que no m’agradaria posar-me segons què. Si aquella persona vol estar còmoda, sempre cercaré la comoditat abans que el gust. No és inspiració és el que vol ell.

Quins han estat els teus referents dins el món de la moda?

YsL és molt una firma molt elegant i neutre que no peca de too much ni de massa bàsic i es mou entre les dues bases. Si he de triar marques nacionals em qued amb Pedro del Hierro i Javier Simorra.

"Partim de la base que sense la fast fashion no es podria viure"

undefined

Què en pensa del fast fashion i de la seva controvèrsia? És la moda sostenible una alternativa viable?

Li tenc amor i odi a la vegada. Partim de la base que Partim de la base que sense la fast fashion no es podria viure, no tothom es pot comprar roba d’alta gamma sinó que ens podem permetre una camiseta per vint euros. Les grans empreses i la política no frenaran aquest concepte perquè viuen i facturen, la demanda és immensa. Podem manifestar-nos però és qüestió de l’ètica de cada un. Quan faig de personal shopper i obri els armaris dels clients t’adones de la quantitat innecessària de roba que no s’han posat ni es posaran mai. Ho adquiriren perquè en el seu moment eren tendència.

"Si frenam les compres, frenam la fabricació"

undefined

Som esclaus de la moda?

Som esclaus, hauríem de deixar les tendències i cercar el que ens agrada i ens fa sentir còmodes depenent de la morfologia, el cos, la pell... com més compram més fabriquen, si frenam les compres, frenam la fabricació.

La primera impressió que donam és a través de la roba. Creu que és un tret de la nostra personalitat?

No té perquè, ens vestim depenent de l’estat d’ànim quan ens despertem. Però sí, es dona la primera imatge a través de la roba. No és qüestió de tendència ni d’anar amb la peça viral que es du en el moment sinó de neteja visual encara que no segueixi una moda en concret ni sigui fashionista. La imatge és important però pens que és qüestió de neteja. 

Les dones tenim molta més pressió en moda i cos?

Clarament sí, vivim a una societat masclista, però no pens que siguin únicament els homes els que ens escanegen de com vestim sinó que això ho fan, la major part, les dones. I, òbviament, ens comparam entre nosaltres.

"La moda d’avui és una moda sense identitat"

undefined

Com definiria el panorama de la moda actual?

No sabem ni que volem ni que feim. Les fàbriques tèxtils fabriquen en excés i sense cap sentit. Un influencer amb un milió de seguidors patrocina les peces que s’han de dur pagades per marques que potser ni s’identifiquen amb elles. Aquesta imatge la consumeix la franja adolescent que són els que més compren. Surt al carrer i la majoria té un codi de vestimenta molt similar. Per desgràcia és la moda d’avui: una moda sense identitat.

Per què sempre parlem de la moda francesa i italiana?

La moda espanyola ningú la consumeix, som els primers que consumim moda italiana o francesa perquè tenen unes característiques molt marcades. Tothom que pensa en París li venen a la ment les grans marques. Les firmes franceses o italianes han deixat un segell amb una herència molt potent. Aquí no tenim referents més que les que han arribat a llocs més internacionals. No som coneguts per moda però si tenim moda.

undefined

Les fashions weeks són una mostra de tendència o un espectacle social?

És una manera de socialitzar entre els gran personatges que estan de moda. 

"Necessitava posar-me el que volgués, comunicar-me mitjançant la vestimenta i no ho feia perquè sempre tenia en ment què pensaria la veïna.

undefined

Com definia vostè la moda balear? Creu que el seu sector té oportunitats a l’illa?

A Mallorca no ens posam el que ens agradaria. Aquesta falta de llibertat per vestir-te també va ser un dels motius pels quals vaig partir de Mallorca. La meva feina i vocació era la moda i necessitava posar-me el que volgués, comunicar-me mitjançant la vestimenta i no ho feia perquè sempre tenia en ment què pensaria la veïna o el que em ves passar. Tot és por i repressió a què diran i jo som la primera que ho fa. Per desgràcia, vivim a una societat bastant tancada quant a moda i em costa acceptar-ho. Aquí tenc aquesta llibertat que allà em manca. 

I la tendència balear? 

El lli, la típica camisa i pantalons de lli amb les avarques ens identifica com a illencs.

Quina peça de roba és imprescindible per vostè?

Una americana ho arregla tot. Pots posar-te de manera formal i informal. Principalment una en color negre.

"Hem de ser conscients que una peça és una obra d’art i una inversió de futur"

undefined

I la més cara?

Una camisa de Chanel. No està malament tenir marques cares d’alta costura de fons d’armari, ara bé, així que com no estic totalment d’acord amb la fast fashion tampoc en gastar-nos-ho tot en alta costura. Però hem de ser conscients que una peça és una obra d’art i una inversió de futur perquè mai deixarà de ser moda i possiblement es valori amb el temps.

Qui seria un somni poder vestir?

A qualsevol persona que està iniciant la seva carrera, un artista i créixer amb ell igual que està creixent ell. Que es coneix tant ella com el seu estilista. La moda crea els personatges, n’hi ha que són més per com vesteixen que com a artista. És la seva essència i ens guiam per això.

Quins projectes de futur té?

Tenc dos projectes que encara no puc contar, un és de cine i l’altre en una revista de moda. Gràcies a Déu n’hi ha feina, però si et som honesta, sé que em cansaré de Madrid i voldré tornar Mallorca. M’imagín fent feina a un estudi de moda dedicat a persones que volen canviar el seu estil. I qui sap? Potser millorant la imatge de l’illa.

undefined