Els mallorquins estam acostumats als avions. En una ocasió o una altra, a tots ens toca pujar a un avió cap a un destí inevitable. A l´estiu, l´època de més trànsit pels nostres paratges, tenc la impressió que cada trenta segons aterra un avió a Son Sant Joan. Una vegada, des de l´arena de la Platja de Palma vaig entretenir-me a resseguir pel cel el vol dels avions. Arribaven l´un rere l´altre, en un parèntesi molt breu, com si es perseguissin en una cursa. De sobte, vaig tenir una sensació estranya: Em semblava impossible que n´hi pogués haver tants. Me´ls imaginava plens de gent disposada a envair l´illa, en una festa de veus i de presències. Hi cabrem tots?, vaig preguntar-me, mentre observava el meu entorn, aquests espais que reconec com a propis.

Els avions formen part de la vida dels mallorquins. D´una banda, són la via més ràpida per sortir de l´illa. D´altra banda, les seves siluetes s´han integrat al nostre cel, amb la mateixa naturalitat que tenen les formes dels núvols. Aquest estiu hi ha hagut accidents sonats d´avió arreu del món. Espanten per la seva contundència. Encara que en xifres globals hi hagi molts més morts per accidents de trànsit, per exemple, la impossibilitat de salvació en una catàstrofe aèria fa que hi pensem amb por. Ningú no s´hi salva, al cel. És com si, de tant en tant, alguna cosa vengués a recordar-nos que només som com Ícar, l´home que es va construir unes ales immenses de cera perquè volia volar. Es creia totpoderós, mentre s´allunyava de les muntanyes més altes de la terra. Va pujar molt amunt, fins al sol. Però el sol va fondre la cera de les ales d´Ícar, i ell caigué a l´abisme.

Aquest mes d´agost hi ha hagut més de tres cents morts a tot el món per accidents aeris. Cent cinquanta de les víctimes eren de nacionalitat francesa. França ha decidit reforçar els controls dels avions per evitar accidents. Fa pocs dies, un avió de la companyia turca Fly Air va ser immobilitzat a l´aeroport parisenc de Roissy. Volava amb un pneumàtic defectuós i no tenia els papers en regla. França i Bèlgica tenen a punt una "llista negra" d´aquelles companyies aèries que es considerin insegures. Fins ara, només existia aquest tipus de llistes als Estats Units, Suïssa i el Regne Unit.

Em sembla una bona mesura de seguretat, fins i tot de supervivència. A ningú, no li agrada aparèixer en una llista negra. Però no es poden tancar els ulls davant certes evidències. El preu és massa car. Hauríem d´aprendre la lliçó. Els avions tan sols han de dibuixar línies al cel. No han de marcar solcs inesborrables en les vides de les persones.