Comença a fer xup-xup

En els darrers mesos a Mallorca hem viscut un seguit de mobilitzacions ciutadanes de gran importància. El 5 de maig l’Obra Cultural Balear va organitzar la Diada per la Llengua més reivindicativa en molt de temps, que va ser un èxit rotund aplegant a més de vint mil persones al centre de Palma, amb la Plaça Major com a epicentre. Unes setmanes més tard, després d’una molt concorreguda assemblea oberta a Sineu, el 25 de maig els carrers de Ciutat es veien inundats per una marea de més de vint-i-cinc mil persones en una multitudinària manifestació contra l’especulació amb l’habitatge i la massificació de l’illa pel turisme de masses. La protesta fou convocada pel Banc de Temps de Sencelles i organitzada per la Plataforma Menys Turisme, Més Vida.

I fa unes setmanes, la Plataforma per la Memòria Democràtica va aplegar a l’esplanada de l’Estació Intermodal a tres mil persones en una concentració per reclamar la no derogació de la llei balear de memòria, amb diverses rèpliques gairebé espontànies relacionades amb la vergonyosa actuació de l’encara president del Parlament, l’ultradretà Le Senne. Tres línies de mobilització popular, que han estat impulsades per la societat civil organitzada, i que han estat un rotund èxit de participació en una comunitat a la qual sabem des de sempre que és complicat treure a la gent al carrer. Ha estat casualitat aquesta concurrència de demostracions de disgust per part de la ciutadania? Absolutament no.

El govern de Margalida Prohens és un govern que no soluciona problemes i que, per contra, en genera de nous. En un sol any de legislatura, un Partit Popular segrestat per l’extrema dreta, ha decidit encetar una batalla al voltant de la llengua catalana, llengua pròpia de les Balears segons l’Estatut, la ciència i el sentit comú, impulsant una segregació lingüística en l’àmbit educatiu només demanada des dels reductes de radicalitat anticatalanista ultradretana i que està condemnada al fracàs. El Govern també ha decidit escopir a la cara al col·lectiu de víctimes del franquisme acceptant derogar una llei de memòria que genera un ampli consens entre la ciutadania, i que, novament, és només una exigència dels franquistes que, a banda d’esqueixar fotografies de víctimes assassinades, li donen suport al Parlament. En ambdós casos es tracta de problemes generats per la mateixa inestabilitat de la posició política de Prohens, que no té diputats a bastament per aprovar els pressuposts i depèn de la fatxosfera i de la seva agenda de l’odi.

A més, davant els gravíssims problemes de l’especulació amb l’habitatge per part dels fons voltor i de no residents d’alt poder adquisitiu, i del desbordament de la situació de saturació provocada per les allaus de turistes, Prohens té, per una banda, moltes paraules buides amb les quals vol guanyar temps de vida política, i per l’altra un rosari de fets escandalosos, que rubriquen la seva intenció de pitjar l’accelerador del model depredador que consumeix les Illes a un ritme mai vist: Obrir nous mercats a Qatar o al Canadà, legalitzar milers de finques il·legals o fer desaparèixer garanties de preservació com ho era la Comissió de Medi Ambient. El dia 21 de juliol s’acosta i es podrà comprovar si la pròxima gran convocatòria de protesta contra el model actual seguirà el camí d’èxit de les anteriors.

El Govern del Partit Popular només dona solució als problemes d’en Florentino Pérez, de Kuhn & Partner, i d’aquests quinze milionaris a qui Prohens han estalviat un milió d’euros a cada un només amb la supressió de l’impost de transmissions. I la presidenta faria bé en recordar l’exemple de Bauzá, que ja va comprovar fa una dècada el que implica tenir els carrers escalfats governant contra la majoria social. Les seves decisions li varen fer perdre el govern amb la major desfeta electoral de la dreta en la seva història recent. De moment, a la presidenta, en menys d’un any ja li han omplert els carrers un parell de vegades, i no seran les darreres. Aquest estiu promet ser calent.