El que hem anat perdent enguany

Ara ja ha fet un any des de les darreres eleccions municipals i del canvi de govern a l’Ajuntament de Palma. Desgraciadament, des de llavors, s’han anat succeint amb una certa regularitat, notícies i fets preocupants en relació al futur de l’urbanisme de Ciutat i que ara -com balanç d’un any de govern municipal- sembla oportú recordar, perquè així els ciutadans puguin tenir una imatge més precisa de l’estat de la qüestió i de la seva incidència en el futur de Palma.

La primera d’aquestes notícies va ser l’anunci de la suspensió de la tramitació del «Campus Palma Tech». Aquest projecte suposava incorporar 10.000 metres quadrats per a la Universitat al Nou Llevant dins l’estratègia de diversificació econòmica i la creació del Districte d’innovació. Des del Govern municipal s’ha anat dient que seguirien treballant desenvolupant la proposta del Districte d’Innovació, encara que fos una iniciativa de l’anterior equip de govern, però els fets no fan més que desmentir-ho.

De sobte, després de liquidar el Campus Palma Tech, peça indispensable per al desenvolupament del Districte, varen anunciar que al Nou Llevant-Soledat Sud hi volien fer un recinte firal, una instal·lació que requereix de l’ordre de 30.000 m2. I front a les crítiques a la dificultat d’aconseguir allà un solar d’aquella superfície, tant el regidor de Cultura com el d’Urbanisme varen contestar dient que es podria fer als terrenys de l’antiga comissaria de la Soledat, sense dir que aquell es un solar que té només uns 300 m2 !! I tot això, quan el nou Pla General ja té qualificats per aquest ús de recinte Firal, uns terrenys de quasi 29.000 m2 a l’entrada de Palma vora la carretera de Manacor, circumstància que pareix que ningú de l’equip de Govern havia fet l’esforç de conèixer.

Poc temps després, també a l’Octubre del 2023, arribà la notícia que l’Ajuntament deixava decaure el Pla d’Ordenació Detallada (POD), quan hi hauria hagut temps de sobres -quasi sis mesos- per revisar la feina feta i, si l’equip actual ho considerava, posar-ho de nou a informació pública i poder tenir un any més per perfeccionar el document. Encara que aquest pugui semblar un tema tècnic i fora de l’abast de molts ciutadans, convé dir que les repercussions d’aquella decisió seran sens dubte molt importants i irreversibles, ja que entre altres conseqüències, suposa la desprotecció de més de quatre-cents edificis amb alt valor arquitectònic i històric, perdre la possibilitat de tenir més equipaments als barris (inclòs l’antic cine Metropolitan, del que ara es parla) i un millor equilibri d’usos a la ciutat eliminant les restriccions per als habitatges turístics (com el cas de Son Espanyolet) i hotels, per a l’obertura de noves sales de joc i apostes, i també les limitació de la densitat de bars i restaurant per evitar problemes de convivència, com les que pateixen ara- a mode d’exemple- Santa Catalina o el Passeig Marítim.

Un altre projecte que es vol deixar decaure es el del tramvia, una proposta que ja tenia el finançament estatal compromès i un projecte consensuat entre administracions i societat civil. Diuen que ho volen substituir per busos elèctrics, sense explicar que Palma no podrà resoldre els seus problemes de mobilitat sinó es amb una xarxa d’infraestructura de transport d’alta capacitat. I en una ciutat de la mida i característiques de Palma, sempre la millor opció per aquella infraestructura es un transport en plataforma segregada i en superfície com un tramvia, front a l’opció del metro que suposa una inversió molt més elevada.

I com aquestes, altres propostes, amb projectes ja elaborats i amb finançament, han anat quedant pel camí: l’eix Cívic del carrer Cotlliure, la reforma i rehabilitació energètica d’habitatges municipals, com es el cas de l’ edifici de Tirador, C/ Bala roja a Sa Calatrava, C/ Aragó, .... D’altres projectes, amb licitacions d’obres de principis del 2023 i que havien quedat desertes per mor de l’increment de la inflació, no se n’ha sabut res més, malgrat no necessitaven més que actualitzar preus i tornar a licitar. Aquest seria el cas dels projectes de millora de la connectivitat del Terreno entre el Passeig Marítim i el carrer Joan Miró, el de reforma de la plaça dels Nins a s’Arenal o el del Centre cívic i biblioteca de Gènova. I tampoc s’ha sabut res més fins ara, del nou parc del Velòdrom o de la rehabilitació de l’espai i tendal de ses Voltes, els quals ja tenien pressupost i tràmits fets per a l’adjudicació de la redacció dels projectes tècnics.

I si és greu per a la ciutat el que s’abandonin projectes importants i que han suposat un gran esforç de molta gent, també es molt greu veure les formes d’alguns membres del nou equip de govern municipal, donant informacions parcials o directament falses per desqualificar el treball de l’equip anterior o atribuir-se mèrits de forma injustificada. A títol d’exemple, i entre molts d’altres, el batle, en un fòrum públic, quan se li demana pel problema de l’habitatge, té com primera resposta la de responsabilitzar d’això al nou Pla General perquè s’hi varen desqualificar unes 200 Has de sòl urbanitzable. Sense dir que el que es va desqualificar, eren urbanitzables situats alluny de la ciutat, en entorns de gran valor ambiental i que, malgrat la seva gran extensió, permetien fer molts pocs habitatges i només unifamiliars. I tampoc va dir, que malgrat aquella reducció del sòl urbanitzable, el nou Pla General, optimitzant el sòl de desenvolupament romanent, permetrà poder construir el doble d’habitatges, i el triple en el cas dels habitatges a preus assequibles HPP, del que s’havia previst durant el govern Isern del PP. Per cert, aquests habitatges son els mateixos 13.000 habitatges -en realitat 15.600- que des de l’Ajuntament s’ha publicitat ara, que es podran començar a construir en sòls de desenvolupament o transformació urbana.

També, en recent declaracions, el batle ha volgut carregar la responsabilitat dels excessos d’oferta turística al govern anterior de la ciutat, obviant que la gran majoria de l’increment de places a Palma i a tot Mallorca, varen ser conseqüència del gran allau de llicències provocat per la Llei de Turisme del Govern Bauzá, amb l’actual batle com conseller, i que permetia incrementar entre un 20% i un 50% de l’edificabilitat existent, fos legal o il·legal, dels hotels.

Esperem que el nou consens que pareix comença a haver-hi ara sobre la necessitat de posar fre a la massificació, tingui les corresponents conseqüències tant en la regulació del sector turístic com en fets efectius per la millora de la protecció del territori. I que no passi com amb el Decret de simplificació administrativa del Govern, que el que fa en realitat, es incentivar l’ocupació del sòl rústic amb habitatges, eliminar la Comissió Balear de Medi Ambient i premiar als infractors legalitzant lo fet sense llicència.