Graciable distinció sense gens de gràcia

Han passat més dos mesos des que Felip VI decidí imposar la distinció de Real a l’Acadèmia de sa Llengo Bálèa. Dubt ser l’únic ciutadà de les Illes Balears que encara esperava la rectificació d’aquesta decisió, molt allunyada del paper institucional de la corona.

Rectificar és de savis, diuen, però sembla que no de monarques. Al seu moment es va generar una lògica onada d’indignació. Fins i tot el PP balear es va sumar a la llarga llista d’entitats que sol·licitaren la immediata rectificació d’aquesta decisió i una disculpa de la casa reial. Però davant els lladrucs dels socis ultradretans, recularen, demanaren perdó al monarca i tornaren a la posició genuflexa pròpia dels bons súbdits reials. La resta de partits tampoc han anat molt més enllà de les quatre potadetes de rigor.

Davant l’enrenou generat inicialment, Casa Real va voler justificar la decisió posant-se sota el paraigua d’uns suposats informes favorables de les entitats consultades. Entitats que mai hem sabut quines eren, però, en cap cas, les que tenen autoritat en la matèria. Ho podem dir? Casa Real va mentir?

Després va venir un llarg silenci. Quan no saps que dir és millor tenir la boca tancada, però Felip VI, immers en plena campanya d’imatge pel 10è aniversari del seu regnat, decidí mostrar-se més proper i pronunciar-se. Per rectificar? No, home! Només per llevar-li ferro a l’assumpte.

Afirmà Felip VI que la concessió no ataca l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Les entitats a les quals havia/podia haver demanat informes pensen que sí, però sembla que no importa. M’atreviria a dir que ataca, també, els preceptes en matèria de llengües de la Constitución Española.

El rei lamentà que s’hagi pogut generar confusió en aquest sentit. Confusió que, no casualment, alimenta permanentment l’entitat distingida.

També afirmà que atorgar la distinció no suposa identificar-se amb les activitats que desenvolupa o pugui desenvolupar en el futur l’entitat, i que és una concessió que es dona a ens de molts àmbits perquè desenvolupen la seva activitat al llarg de molt de temps. Vaja, que li va atorgar la distinció a l’Academi de sa Llengo Baléà com li hauria pogut atorgar a la botiga de la cantonada, no?

És cert que, segons la Casa de Su Majestad el Rey, les entitats sol·licitants han de tenir una antiguitat no inferior als vint-i-cinc anys. Aquest és un requisit necessari però no suficient.

A més, han de gaudir de notable implantació social, a conseqüència d’haver desenvolupat amb normalitat, durant aquest temps, una important i ininterrompuda activitat en el camp del seu objecte social. Aquí la cosa ja comença a patinar bastant.

A la sol·licitud ha de quedar reflectit que l’entitat té vinculació amb la corona. Aquest vincle es pot manifestar de les següents maneres:

• Comptar amb la Presidència d’Honor Permanent o títol similar de qualque membre de la família reial

• Utilització reiterada pels membres de la família reial de les instal·lacions de l’entitat

• Comptar almanco amb diverses Presidències d’Honor eventuals per actes celebrats per l’entitat

• Participació reiterada d’algun membre de la família reial en activitats de l’entitat

• Organitzar anualment activitats que duguin el nom de qualque membre de la família reial.

Aquests requisits només representen una pauta per formalitzar la proposta, i la decisió, per mor del caràcter graciable de les concessions, correspon exclusivament al rei o al membre de la família reial destinatària de cada petició, accedir-hi o declinar la concessió del títol de reial.

No pos en dubte que aviat coneixerem quins són els vincles entre la casa reial i aquest grupuscle d’insignes lingüistes que dugueren Felip VI a prendre tan «graciosa» decisió. En cas contrari només hi ha una decisió sensata i conforme amb el paper institucional que juga la corona, la retirada de la distinció.