Presidenta: i ara, què?

És dijous a vespre. Un home d’origen basc i residència a Madrid anuncia, al carrer Bambú de la capital espanyola, que la presidenta de Balears ha perdut la majoria parlamentària que li donava suport. Cap explicació singular: el nom de la nostra comunitat autònoma s’esmenta de passada, enmig de mitja dotzena de topònims més. La indiferència amb què l’home parla de l’autogovern de las provincias forma part del seu missatge polític. Acaba i no ha dit res dels consells insulars; pareix que no se n’ha oblidat: directament no sap que existeixen.

No és la primera vegada que la política de ca nostra es dicta des del centre de la Meseta castellana. La reunió de Cañellas i Albertí al despatx de Carlos March, o el puro que Aznar es fumava mentre, peus damunt taula, comunicava a Cañellas que havia de dimitir. Però el provincianisme a què ens tenien avesats ha arribat a nivells sense precedents: ni tan sols es va dedicar un minut a explicar la situació en què quedava el nostre autogovern, dissolt en un generalíssim moviment por España.

El problema és que han romput ells, i no Marga Prohens.

L’actual presidenta va triar-los lliurement com a socis. I dic que va ser una decisió lliure perquè el dia 6 de juny de 2023 jo mateix, amb la meva companya Maria Ramon, oferírem al PP els vots de MÉS per Mallorca per permetre la governabilitat a Balears, amb una única condició: aïllar l’extrema dreta. Llavors vàrem ser l’únic partit d’esquerres de tot l’Estat a assumir aquesta responsabilitat, que molts han seguit després. Però Prohens ens va dir que no, i va triar VOX.

Va triar els qui anaven en contra de la llengua catalana, del nostre autogovern, de la igualtat de les dones, dels drets LGTBI, dels immigrants, dels docents, dels sindicats, de les llibertats civils… i ho ha intentat normalitzar. Malgrat les contínues crisis i shows constants. Fins i tot ens ha intentat fer creure que el president d’un parlament pot actuar agressivament contra la foto d’una víctima del franquisme i sortir-se’n amb un «no lo volveré a hacer más», a la borbònica manera.

Per tant, no ens trobam amb una Marga Prohens que defensi la dignitat de les institucions i el model democràtic de convivència, sinó davant una Marga Prohens que ara cercarà acords també a la sinistra per necessitat. I no, no és això. Demòcrata no s’és per conveniència; demòcrata s’excerceix sempre i pertot, passi el que passi.

Si vol que tornem a parlar d’una resposta excepcional a un moment excepcional com és l’auge de l’extrema dreta, talment com fan les esquerres i les dretes serioses a França, Alemanya o Europa, cal rebobinar al 6 de juny de 2023. Cal que mostri que vol fer les coses d’una altra manera: entre tots hem de cessar Le Senne i el PP ha de rompre immediatament tots els pactes a consells i ajuntaments, aïllar VOX i refer els ponts en llengua, democràcia i autogovern. Llavors, no dubti ningú que MÉS per Mallorca serà al lloc on la història li demani que sigui, per complex, complicat i fins i tot difícil que sigui. Si només és per blanquejar i apuntalar un PP que no assumeix el seu immens error de fa un any, que no ens cerquin: pagafantas d’aquests en trobaran de sobres entre els trànsfugues que tristament sovintegen al nostre Parlament.