Soldats de Napoleó

Fa temps, els anys seixanta, a Barcelona, uns estudiants de Solsona em contaren que els vells del seu poble encara parlaven de la terrible retirada de l’exèrcit napoleònic de Rússia. Però no m’ho vaig acabar de creure, perquè no encaixava amb els meus coneixements més aviat sumaris d’aquella guerra.

   Però després he llegit que el gener de1812 Napoleó va annexionar Catalunya a França, com una província més, i la va dividir en quatre departaments a l’estil francès: Ter (Girona), Montserrat (Barcelona), Segre (Puigcerdà) i Boques de l’Ebre (Lleida). I ja abans, durant la Revolució, Robespierre i els jacobins varen pensar en crear una república aliada en els territoris catalans alliberats de l’absolutisme.

   I també he vist que hi va haver almenys una unitat de l’exèrcit francès formada per catalans, el «Régiment de Catalogne», amb uns mil homes, desglossat el 1812 de l’espanyol «Régiment Joseph Bonaparte», d’uns quatre o cinc mil homes.

   Totes dues unitats formaren part de la «Grande Armée» que el 1812 atacà Rússia, i que després es va veure obligada a retirar-se en unes condicions duríssimes de fred i fam, entre els atacs mortífers dels cosacs, partisans i unitats regulars russes, de manera que varen ser pocs els qui sobrevisqueren a aquella catàstrofe que significà el final de l’Imperi Napoleònic.

   Així que he hagut de reconèixer que els meus amics de Solsona segurament deien la veritat i que la història real és més complicada i interessant que la història oficial, i sovint bastant diferent.