El Marquès de la Romana

El mallorquí Pere Sureda i Caro, Marquès de la Romana, té un magnífic mausoleu de marbre blanc, d’estil neoclàssic, a la Seu de Mallorca, que pel seu color contrasta amb la tonalitat fosca, i més elegant, al meu parer, que predomina a la resta de capelles de la Seu. S’ha de dir, però, que el sepulcre fou pensat i estigué primer al Convent de Sant Domingo de Ciutat.

   Quan el rei Carles IV arribà a un acord d’aliança amb Napoleó, el marquès de la Romana comandà la Divisió del Nord espanyola que combaté al costat dels francesos a Suècia i Dinamarca, però quan a l’estiu de 1808 es reberen notícies de les sublevacions contra els francesos a Espanya, el marquès arribà a un acord amb els britànics per repatriar amb la flota anglesa la divisió,operació que fou en general un èxit.

   Però no totes les tropes pogueren reembarcar, i els qui quedaren, foren fets presoners pel francesos. Mentrestant Napoleó havia nomenat rei d’Espanya el seu germà major Josep, que atorgà una constitució, la primera constitució que tingué Espanya, coneguda com l’Estatut de Bayona, quatre anys anterior a la de Cadis, i molts liberals es posaren a favor del nou rei. Joan Kindelan, el segon del Marquès, que no havia reembarcat,reclutà tropes entre els presoners de guerra de l’antiga Divisió del Nord i constituí amb elles el Regiment Josep Bonaparte,que combatria a Rússia i Alemanya a favor dels francesos.

   El marquès de la Romana es va unir a les tropes que lluitaven contra els francesos a la Península, i moriria a Portugal durant aquelles campanyes, el 1811. Joan Kindelan, acabada la guerra, es refugià a França per por de represàlies, i va morir a París el 1822.