Oriol Angrill: «Trobar l'equilibri és la clau de l'èxit personal i artístic»

El jove artista de Mallorcas’especialitzà en la tècnica de l’aquarel·la i es caracteritza per la subtilesa de les seves obres. N’Oriol Angrill obri les portes del seu estudi de Palma per explicar el que comunica a través de les seves traces i com defineix l’art.

Que creu que hauríem de saber d’Oriol Angrill? 

Aquesta entrevista seria un bon començament.

Com va ser el seu inici en el món de l’art? 

No hi ha un moment concret, vaig començar a pintar pel meu compte mentre estudiava il·lustració a l'Escola Superior de Disseny de Palma i compartia el que feia a internet. Vaig pujar-hi les primeres obres de les que quals em sentia tímidament orgullós per veure les reaccions de la gent. De mica en mica, vaig crear una xarxa de seguidors prou àmplia que em va permetre obrir-me. L'acollida va ser notòria i m'arribaven propostes dels Estats Units, Regne Unit i galeries d'aquí. Ha estat i és un procés constant de treball, dedicació i formació.

Quin va ser el detonant per traslladar-se de Barcelona a Mallorca? 

Els meus pares estaven instal·lats a Mallorca. Quan vaig néixer vivíem a Barcelona amb tota la família, però poc després varen tornar cap aquí.

"Mentre es transmeti el missatge, tant és l’etiqueta o la tècnica".

Quin estil o tècnica el defineix com a artista?

Definir-se és complicat. El que més m'identifica són les obres a aquarel·la i la sèrie Stellarscapes. Una és tradicional i l'altre es mescla amb tecnologia, són diferents eines i llenguatges per comunicar-me. És difícil trobar les etiquetes exactes per descriure com ho faig, sobretot si la gràcia de tot plegat és sortir-se de la norma i a vegades no sé ni el que faig fins que ho veig en perspectiva. En el fons tant és l’etiqueta o la tècnica, mentre el resultat transmeti el missatge. Cada un farà la seva pròpia interpretació del que veu. Jo, el que voldria, és que en cada una d’elles es faci perquè es sent el missatge.

Què expressa a través del seu art?

Intento traslladar un sentiment d'equilibri i serenitat amb cada peça. De dintre cap a fora i de fora cap a dintre. Crec que sense adonar-me'n m’he centrat a trobar els moments de calma. En aquests temps tan caòtics i de sobre estimulació és quan més ho valor. Em deix dur pel que sent i intent posar paraules al que faig perquè poder influenciar a algú pel text és alterar el resultat l’obra. No necessit que m'expliquin el que he de veure o sentir, seria una mica com fer un spoiler del que es veurà, no?

Així doncs, podríem parlar de reivindicació en les seves peces? 

No reivindiquen res nou, intent apel·lar l’esperit de la contemplació, la recerca personal i la connexió amb la natura. El plaer està en el procés que em porta transmetre aquests sentiments. Són aquestes formes i colors el que ens fan sentir una cosa o una altra. Trobar la combinació exacta és el que ho fa interessant.

Té sentit la crítica d'art avui?

N'hauria de tenir més que mai. Però entram en la discussió eterna de què és art i que no. La idea d'art que es vol transmetre en el món contemporani té uns valors diferents dels meus. Quan parlem d'art me ve la destresa dels artistes, la mescla d’innovació i la creativitat. Avui, ‘art’ pot ser qualsevol cosa mentre es puguis defensar amb arguments, conceptes o contextualització. Les idees són els impulsos per crear, però si ens quedam defensant la idea no estam creant res nou. A mi també em costa identificar l'objecte amb la idea o que el preu de l’obra li doni el valor artístic. Em consider bastant curiós i fa molts d’anys que intent entendre-ho. M'agrada molt estar al dia del què es presenta nou a fires d'art i seguesc amb curiositat l'evolució del mercat, però si es tracta d'inspiració i creativitat preferesc mirar cap a altres valors.

"Hi ha més gent que viu de l’art i la cultura que no artistes que viuen del que fan".

Per tant, s’ha convertit el crític en artista i l'artista en crític?

Això sembla, tant de bo els artistes fossin molt més crítics. Tothom vol contribuir d'alguna manera. El que és curiós és veure que cada vegada hi hagi més gent que viu de l'art i la cultura que no artistes que viuen del que fan. Com més gent implicada hi hagi més variada i amplia hauria de ser l'oferta, però la realitat és diferent i cada vegada hi ha més artistes que queden en un segon pla, aplicant a residències, pagant cursos i produint obres per veure si són aptes i significants.

Creu vostè que l'art illenc ha viscut massa dels grans noms? 

No sabria dir-te, per mi molts dels grans noms no els he trobat a la història de l'art. Si realment es pogués viure d’ells, ara mateix, hi hauria un altre tipus de turisme.

Som un lloc artísticament madur?

L'art és un reflex de la societat i descriu el moment en què vivim, és fàcil veure-hi discrepàncies sobretot quan hi ha diners en joc. Per mi l'art és un espai per connectar-nos i renovar-nos. Crec que tant en l'art com en la societat, tenim molt per recórrer i sobretot ara que ens trobem als inicis del desenvolupament com a societat connectada globalment.

Creu que realment li interessa l'art al públic català?

No només al públic català. El problema és que sembla que l'art és cada vegada menys per al públic i més pels qui interessa. Així i tot, també veig un cert interès en les noves generacions que veu l'art contemporani com el negoci especulatiu.

Quin és el seu museu preferit?

M'agraden més els clàssics que els contemporanis: el National Portrait Gallery i el British Museum de Londres. Quasi sempresurt desanimat dels museus contemporanis que visit i fa temps que els he deixat d'explorar.

Quina obra aliena li agradaria haver creat?

Qualsevol rostre d'en Jaume Plensa. Les seves escultures són úniques i pens en com les cultures antigues s’haguessin sentit en contemplar-les.

Per quin o quins artistes emergents aposta?

Hi ha molta gent brillant que seguesc i m'encanta, emergent o no. No voldria deixar-ne cap enrere, per això, els que m’agraden els ho faig saber.

Tornaria a viure a Barcelona?

No ho crec.

"La idea és arribar a la gent sense que ens separi cap frontera ni ideologia".

Quins plans de futur i expectatives té?

Estic en un moment molt bo, obrint mercats arreu del món i creant nous vincles internacionals. La idea és arribar a la gent sense que ens separi cap frontera ni ideologia. El més important és seguir amb il·lusió i viure el que va passant. Trobar l'equilibri és la clau de l'èxit personal i artístic.

Un llibre que recomani?

Mira, tir cap a casa perquè si sou fans del videojoc i les noves tecnologies us recoman el llibre que el meu germà petit i dos amics han publicat fa poc, ‘Nova Pantalla’. 

Una cançó o grup musical en català?

Una mica de tot, diria Pau Vallvé i la cançó Ànima de Corall d’Oques Grasses amb Guillem Ramisa.

Un menjar mallorquí?

Un bon frit.

Este es el secreto para cocinar el frito de Pascua

Un lloc de Mallorca on sempre vol tornar?

Estic molt enamorat de Cala Bóquer, però per favor, no hi aneu.