«El documental a Mallorca és un acte de resistència»

La taula redona moderada per Carlota Pizà al Club Diario de Mallorca va comptar amb la participació de figures clau de l'escena documental balear: Josep Alorda, guionista, director de cinema i cofundador de Born Films; Ricard Mamblona, doctor en cinema documental i professor de la Universitat CESAG; Marta Hierro, productora, directora, guionista i comunicadora a MOM Works i Miguel Eek, CEO, director i productor executiu de Mosaic Producciones, a més de director artístic de MAJORDOCS. 

Junts varen explorar la realitat actual, els reptes i la problemàtica que afronta la creació documental en català a Mallorca. 

En primer lloc, es va destacar la impossibilitat de viure de la professió,«el finançament econòmic implica que sempre siguem emprenedors per poder continuar exercint la nostra professió des de la sinceritat, la fidelitat a nosaltres mateixos i a les realitats que ens envolten. És un acte de resistència», explicà Miguel Eek. «A més, la distribució dels documentals haurien d'arribar més enllà de les illes», afegí Marta Hierro. 

"Fer de Mallorca un escenari, ens juga en contra"

Pel que fa a Mallorca com a escenari per la seva execució, "en l'àmbit visual és immillorable i quant a històries, també", exposà Alorda. Per la seva part, Marta Hierro, considerà que: "Visualment sí, però les coses a l'illa no són tan guapes, un afecte que no acompanya és el so, hi ha molt de renou, passen avions cada dos minuts". També es parlà sobre l'efecte del turisme a l'hora de vendre Mallorca com un plató, "no necessitem turisme i manco a través del cinema. Ens importen els espais habitats per persones i no amb els cànons de com ha de ser un lloc. Fer de Mallorca un escenari, ens juga en contra", explicà Miguel Eek.

"La realitat té el seu propi llenguatge"

També es va exposar la controvèrsia del català en la indústria, «no hi ha inconvenient sempre i quan s'acceptin els subtítols. Seria un hàndicap la imposició del català perquè ha de prevaldre la idea abans que la llengua», exposà Ricard Mamblona. «La realitat té el seu propi llenguatge», aclarí Alorda.

Es va criticar el precari finançament i el poc recolzament per part de les institucions, tant de l'àmbit públic com privat, «a vegades dedicam més temps a demanar finançament que a fer el documental», comentà Miguel Eek. Es destacà la tècnica i les innovacions com ara la integració de la intel·ligència artificial, «s’ha de regularitzar i ens hem d’adaptar a la IA, sempre que es faci amb seny i hi hagi una informació prèvia de la seva utilització en el documental».

Durant l'acte es varen projectar fragments dels documentals de cada un d'ells: L'art del no res , Antologia de l'atzar, Torelló davant la càmera i Ciutat dels morts.