Guille Wheel rendeix tribut a Mallorca al seu primer àlbum en solitari

Guille Borrás (Palma, 1992), més conegut com Guille Wheel, compta amb una de les veus més reconegudes del panorama musical balear. Les seves cançons fan gust de mar, fan olor de pi i et fan palpar la calidesa de l'ambient mediterrani. El seu recentment estrenat àlbum Island Joy, un tribut a Mallorca, ha aconseguit el repte que es proposava l'artista, “aconseguir que la música capturés una imatge mitjançant el joc de textures, fent que les guitarres sonin aquàtiques o aconseguint uns certs efectes amb el teclat".

Concert de presentació

El seu primer disc en solitari, que el propi artista qualifica de “lluminós, honest i clàssic, com si aquestes cançons sempre haguessin estat aquí”, es podrà escoltar en primícia en directe divendres que ve 12 de juliol a les 20:30h en la Fundació Pilar i Joan Miró, i comptarà amb la presència d'artistes convidats com Ángela Urrea, Toni Sbert i Marc Mas, entre altres, que han col·laborat perquè aquest disc captés aquesta llum tan inconfusible que banya la costa mallorquina.

Un procés en solitari

Island Joy neix després d'un procés de cerca en el qual es va introduir el cantant després de dissoldre's la seva anterior banda, la mítica The Wheels. “Vaig estar un temps considerable sense rumb en el que a la meva carrera musical es refereix”, assenyala Guille, que va trobar la inspiració i el trajecte dels seus pròxims passos en alguna cosa que, aparentment, no tenia res a veure. “Va ser la tesi final de carrera, curiosament, la que em va fer plantejar-me fer un disc que fora el meu propi homenatge a Mallorca”. Un projecte titulat Literatura Turística de finals del segle XIX i principis del XX, sobre una illa que ha acollit i influït en l'obra d'innombrables artistes, gràcies, precisament, a aquesta llum que banya la Tramuntana al capvespre, a aquest clima relaxat i únic, en un espai en el qual el temps es deté per a donar pas a una serenitat que es reflecteix molt bé en l'àlbum.

Els sons de Calvià

I si fem zoom in en el disc i aguditzem els sentits, ens toparem amb un particular tribut a la zona de Calvià, aquest racó de l'illa que ha vist créixer a l'artista. “Vaig tenir la sort de criar-me a la muntanya, als afores del poble; el que va fer que visqués una infància molt feliç però alhora en certa manera solitària, la qual cosa em va ajudar molt a desenvolupar la part creativa”, conta. A casa mai va faltar un piano, ni qui li animés, des dels seus pares al seu benvolgut oncle Ángelo, de la banda Sunflowers, que va ser el primer a penjar-li un sota de l'espatlla. Guille sempre parla de la sort, la sort d'haver nascut i crescut en un lloc al qual rendir tribut, de les persones que li han acompanyat i inspirant, i de l'amor, un tema transversal en el seu àlbum i en la seva vida. “En aquest disc, que té bastant d'autobiogràfic, vaig decidir incloure el so de la font de la plaça on està l'escola de música de Calvià”, un so que li ha acompanyat moltes tardes durant la seva infància; així com les juganeres campanades de l'església del poble, que “sempre han estat aquí, de fet, al llac de l'estudi de gravació”. Un antic teatre reconvertit que Guille titlla de “caserna general”, el punt de trobada de molts artistes de l'illa, que conformen el que s'ha començat a denominar com Balearic Sound.

En aquest disc, que té bastant d'autobiogràfic, vaig decidir incloure el so de la font de la plaça on està l'escola de música de Calvià

Una identitat pròpia illenca

Un nou estil musical que compta amb una identitat pròpia, illenca, “és l'inici d'un so, que té un toc més de l'illa, i que està representat per una escena musical conformada per bandes com Colorado, els Ripples o The Weeds”, destaca.

Encara que Mallorca sigui l'epicentre de Island Joy, les dones i l'amor, com avançàvem, estan també molt presents en les seves melodies. “Les dones representen l'amor i l'afecte per a mi. La meva mare està tan present en el disc que no és que hi hagi una cançó concreta, està en tot; Seaside Woman és una espècie de carta que li dedico a la meva germana; i Isabel, la meva núvia, també m'ha inspirat moltes de les cançons".

Un disc replet de simbologia: identitat, espais, naturaleses, persones… On no podia faltar la figura paterna, fonamental per a la seva carrera musical, “el meu pare em va descobrir als grans grups dels 60s i 70s, però a més incidia en què em fixés en uns certs elements, té un gust exquisit”. Així neix Seabird, que representa a un corb de mar que vola lliure en aigües del mediterrani, “un animal que sempre he relacionat molt amb la figura del meu pare” assenyala. Aquestes mateixes aigües que ressonen i banyen les primeres notes del disc. Que són l'origen, el principi i la fi. Aquest temps en pausa. Com si Cronos, el déu del temps, ens hagués concedit aquest súper poder en aquest racó del mediterrani, batejat per molts com l'illa de la calma. On Guille ens murmura, mentre ens bressolem pel ballar de les ones, que “l'amor està a tot arreu”.