Melci Coll: «Pel preu d’un xibiu a Mallorca, aquí tens un pis de tres habitacions»

El més paregut que ha tengut de Mallorca a Lleida, ha estat el pis que va compartir amb deu mallorquins, on a les festes sonava Tomeu Penya i ‘reggaeton’

Melci Coll a la Serra de Tramuntana.

Melci Coll a la Serra de Tramuntana.

Redacció

La idea del jove alaroner, Melci Coll, no era anar-se’n a estudiar a Lleida. Com a primera opció va prioritzar el Grau en Veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en segon lloc, Ciència i Producció Animal a la Universitat de Lleida. Aquest grau, per si sol, no habilita exercir com a veterinari, llavors, es va agafar al conveni de les dues Universitats; estudiar quatre anys el Grau de Ciència i Producció Animal i, en acabar, complementar-ho amb diverses assignatures de la part clínica a la UAB.

Va embolicar-se cap a Lleida i... tanta sort! No sap per què, però inicialment tothom es decanta per anar-se’n a Barcelona. Té clar que la ciutat de Lleida no és tan coneguda i que el primer que ve al cap quan en parla és: fred, boira, calorada a l’estiu, poca festa i avorriment... Afirma que les tres primeres són certes, però les dues darreres tot el contrari. Ens parla de les festes universitàries que se celebren cada dijous, i de tenir els Pirineus a un tir de pedra: «Agaf la ‘furgo’ i ens n’anem a la muntanya, de refugi, a fer esquí alpí o alpinisme, sortim amb bici per als voltants de Lleida que està ple de canals i és preciós».

En Melci fa feina de veterinari en l’àmbit porcí. «A Lleida hi ha més porcs que persones», comenta. Actualment, està com interí al Departament d’Agricultura fent inspeccions a les granges i la comprovació de què es fa una correcta gestió dels purins. Abans d’establir-se va ser autònom durant dos anys, extreia sang als porcs, vacunava les truges, feia les auditories de benestar animal i passava enquestes de bio-seguretat. També ho compaginava fent substitucions com a veterinari a l’Escorxador de Lleida.

«El meu primer dia de feina traient sang a porcs quasi se’m mor una truja. Li vaig clavar l’agulla on no tocava, sort que després de donar-la per morta i treure-la al corral va recuperar la consciència. Era una truja de raça que venia de Dinamarca. Quin començament!», recorda el mallorquí.

«Laboralment és molt satisfactori. A Mallorca no s’acaba la feina al sector turístic, però en l’àmbit d’indústria alimentària hi ha poca cosa; el 70% de sobrassada de Mallorca està feta amb porcs criats fora de l’illa, quina paradoxa». Aquest constant creixement del sector ramader continuà creixent, de manera notable, al llarg de la darrera dècada del segle XX. Aquest fenomen ha afectat, sobretot, els sectors avícola, porcí i boví.

A més, viure a Lleida és molt més senzill. Els lloguers són molt més assequibles i, per tant, té l’oportunitat d’independitzar-se «pel preu d’un xibiu a Mallorca»: «Aquí tens un pis de dues o tres habitacions reformat. Com que aquí hi ha poc turisme, la vida és barata: com més Airbnb, més nivell de vida, és així. A Lleida n’hi ha uns quinze comptats».

Un altre factor important és que, allà, sempre hi parla català. Tant amb els amics, a la feina i a la seva vida diària. Totes les converses comencen de la mateixa manera: «Ets de ‘ses’ Illes?’’ o ‘’Hòstia, pilotes! Que són de bones!’’. L’accent els hi encanta, en especial, quan utilitza les paraules típiques de l’illa;idò, ‘a jeure’, ‘batuadell’, ‘el ca’ o ‘amem’. «La gent, la cultura, la manera de viure i l’ambient són molt semblants, els catalans i els mallorquins, compartim moltes coses», explica.

Un lloc que li recorda a casa és l’edifici número 41 del carrer Fleming, on va viure els cinc anys com a estudiant de la Universitat. Entre el primer i el tercer pis hi varen compartir apartament més de deu mallorquins i, tots, alhora. Varen instaurar la tradició del Mallorca Fleming, el nom de les festes que hi feien i on sempre sonava una mescla de Tomeu Penya i reggaeton. Així i tot, el que ens crida més l’atenció, és la tradició que té amb els seus amics de fer gloses durant les festes de Sant Antoni.

Quan enyora menjar alguna cosa i perquè, de veritat, li fugi l’enyorança, no li queda més remei que pujar a l’avió i anar a ca sa Padrina. A la pregunta de si pensa a tornar a Mallorca dubta i ens respon que «no... o sí, tornaré si algun dia hi ha més porcs que turistes a Mallorca, però, de moment, poca feina tendria».