«El superturisme sense moderació és una pesta»

«Ha pensat amb la destrucció de les platges i arenals de Mallorca amb el superturisme? Això és terrible pels que estimam Mallorca». Aquesta pregunta no la plantegen els grups que en aquestes setmanes organitzen accions contra els excessos turístics. Qui la signa no promogué manifestacions ni pintades amb el lema ‘turistes go home’. No s’assegué davall una ombrel·la per okupar de bon matí una platja abans que arribassin estrangers de tota Europa. L’autor conta que la possessió de Betlem, a Artà, es venia uns anys enrere per quatre milions i ara l’ha adquirida «una companyia per a turistes de platges; és clar, per deu vegades el seu valor».

Sembla una descripció exacta de la situació actual. Si aclarim que la compravenda es va fer en pessetes, deduirem que parlam de, com a mínim, fa dues dècades. Cal multiplicar per tres. Són paraules adreçades per Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) a Joan March Ordinas (1880-1962). És una carta enviada el 26 d’agost de 1963 des de Cambridge, on donava classes l’intel·lectual margalidà. El financer, amic i paisà la rebé a la seva casa de s’Avall. Malgrat les seves diferències, mantingueren una relació retratada amb encert per Sebastià Alzamora a la seva novel·la Reis del món.

«Els seus nets –continua– un dia es podran trobar amb una Mallorca que ja no serà Mallorca, com ja no ho és ara». La clarividència en el diagnòstic del traductor del Bhagavad Gita, admira. Afirma que la pressió no es limitaria a s’Arenal, «ja que el superturisme pot arribar més lluny d’allà on s’imagina». Els mallorquins d’avui coneixen bé fins on s’ha estès. Ha col·lapsat la carretera del far de Formentor. Ha arreplegat multituds per contemplar una idíl·lica posta de sol al mirador de sa Foradada. Ha generat llargues cues a una platgeta diminuta com es Caló des Moro. Això també ho preveu l’home que introduí The Beatles en el pensament oriental: «Després de la destrucció de les platges bellíssimes de Mallorca poden venir les muntanyes». Lamentat i fet. Port d’Andratx, Son Vida, Calvià… Avui ni la més poderosa de les roques atura les màquines destructores.

Mascaró no és un talibà ni un turismofòbic. Simplement, adverteix amb seixanta anys d’anticipació del que vendrà. No nega els beneficis de la indústria dels forasters. Tan sols avisa sobre els excessos. «El superturisme sense moderació [aquesta és la paraula clau] és una de les pestes del món modern». Lloa els indrets com Suïssa, que han «sabut fer-ho bé», cosa que no succeïa ni succeeix a les costes d’Espanya i Mallorca.

La solució que aporta resulta més aviat innocent. Tal vegada perquè ens trobam en temps de franquisme, sense o pocs plans urbanístics i, per descomptat, net d’ecologistes que puguin alçar la veu contra la destrucció del territori. Demana al financer que compri finques, grans o petites, de costa o muntanya, per preservar-les de la destrucció. «Seria un gran bé per a Mallorca i per a vostè i els seus fills i nets». No sabem quina influència tengué Mascaró en les decissions financeres de March. La realitat és que el banquer mai entrà en el negoci turístic. Ni hoteleria ni restauració ni agències de viatges. Per altra banda, algunes de les zones que es conserven pràcticament verges a Mallorca pertanyen a la seva descendència.

És adient recuperar aquesta carta i incorporar-la al debat actual. El pessimisme de Mascaró és tan profund que ja en aquell llunyà 1963 afirma «fa deu anys era el temps de fer-ho». És fàcil imaginar què pensaria, la depressió en la qual entraria, si veiés el col·lapse actual. Si contemplàs la Mallorca de formigó i renou. Superficial i espatllada. Moderació era la paraula adient en els anys seixanta quan començava l’activitat turística. Moderació era la que s’hauria d’haver aplicat en els setanta, els vuitanta i els noranta. Avui, la moderació és encara útil, però insuficient. Moderació és el que propugnava un dels intel·lectuals mallorquins més destacats del segle XX; però ja se sap que, en general, ni els doblers ni la política són amants de la lectura, la intel·ligència emocional o l’amor a la terra.