Le Senne, un president poc virtuós

Menysprear la llengua pròpia de les Balears. Legalitzar les construccions il·legals en sòl rústic (una amnistia no del passat, sinó del futur: el missatge és feis el que volgueu, un polític illenc vos ho arreglarà). Dividir-se cada poc temps com a força política fins al punt que ja no sabem on es troba cada un dels diputats elegits a les llistes autonòmiques. Acusar des de dintre del partit amb documents al seu exlíder i ara diputat a Madrid, Jorge Campos, de malgastar fons de la formació política en benefici propi i no donar ni una explicació. Apropiar-se de la bandera espanyola, com si fos de la seva propietat. Menysprear la violència contra les dones. Defensar la submissió dels mallorquins als turistes. Muntar numerets contra la senyera dels grups LGTBIQ… i les lletres que manquin (es pot criticar la confusió, però mai oblidar que durant segles foren perseguits i condemnats). Qualificar de ‘cruzada de liberación’ una guerra civil. Considerar una gran victòria que els menors d’edat puguin assistir a un espectacle de sang…

Aquest era fins ara el balanç de Vox –en associació amb el PP– durant el primer any de legislatura… i llavors arribà Gabriel Le Senne i posà la cirereta al pastís. O millor dit, la cagadeta de mosca.

Ja que és cristià coneinçut i membre de l’Opus Dei, sabrà que les virtuts teologals –fe, esperança i caritat– acosten l’home a Déu. De la mateixa manera, les cardinals es vinculen a la relació amb els altres. S’associen també a la tradició de la filosofia grega i es troben ja analitzades en Plató i Aristòtil. En la tradició estoica són la saviesa, la justícia, el coratge i la disciplina. També són útils pels bons governants.

I en la cristiana? Prudència, justícia, fortalesa i temprança. Gairebé les mateixes. El president del Parlament les incomplí totes en menys d’un minut. La prudència és la capacitat per jutjar bé i triar el millor en cada circumstància; posant la saviesa en funcionament. Le Senne demostrà amb la seva arrabassada que li manca seny i saviesa. Semblava, encara que serà l’Església amb millor criteri qui ho dictamini, que estava pecant d’ira.

La justícia la mereixen les dones assassinades com Aurora Picornell o les denominades roges del Molinar. Foren víctimes d’un crim per pensar diferent que els covards que les mataren. Le Senne repetí la injustícia i la covardia dels falangistes de fa noranta anys. I, a la vegada, demostrà la mancança de fortalesa: dur amb les febles, covard davant els poderosos.

El president del Parlament tampoc té temprança, que és el sentit de l’equilibri per satisfer les necessitats i desitjos naturals de les passions i els plaers. Semblava un desequilibrat quan violentà com un energumen a les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa.

Gabriel Le Senne no té cap ni una de les virtuts cardinals, que es necessiten per presidir el Parlament o per ocupar qualsevol càrrec públic. Tant si es miren des d’un punt de vista religiós com filosòfic. Un home de l’Opus coneix amb escreix el missatge de Jesús als seus apòstols recollit per l’evangelista Mateu: «Jo us enviï com ovelles enmig de llops». Aquesta setmana hem descobert un llop amb pell d’anyell.