I després de Monti-sion, quin convent toca tancar?

El tancament de convents està lligat a l’especulació. Ahir i avui. El que canvia són les raons de l’abandonament d’aquests edificis amb segles d’història. El darrer cas és el de Monti–sion, venut a l’empresari Víctor Madera per a construir una residència geriàtrica d’alt nivell. Per si algú protesta, és una cessió per mig segle, però dubt que algú vegi mai el retorn de l’edifici a la Companyia de Jesús. Madera és l’exitós creador de Quirón Salud, rei de la sanitat privada espanyola, gràcies en bona part als convenis amb les presidentes de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i Isabel Díaz Ayuso.

Per què es buiden els convents de Palma? La principal causa és que no queden monges ni frares. I els que encara hi romanen, tenen una edat molt avançada o han arribat des de països llunyans. La segona és que són edificis amb una antiguitat que suma segles, fins a vuit, i són inhòspits. A més, acumulen un patrimoni arquitectònic i artístic d’una conservació molt costosa.

Monti-Sion és el cas més recent de convent que es reconvertirà en negoci. Sant Jeroni encara fa parlar i sobre el seu futur sempre ha sobrevolat una operació especulativa. Recordar la missa d’acció de gràcies per celebrar la victòria judicial sobre el Bisbat, hauria d’avergonyir a qualsevol que es digui catòlic. I encara queda per saber què succeirà quan un dia, que probablement no queda molt llunyà, les guanyadores del plet deixin el convent de Sant Bartomeu d’Inca. Allà es conserva el patrimoni moble que tragueren del convent palmesà.

Los jesuitas de Montesión abandonan Mallorca tras más de 400 años en la isla

Més antic, però present en la memòria és el cas de Santa Catalina de Sena. Les monges es traslladaren a un nou convent a la carretera de Bunyola el 1962. El pla era desmuntar l’església i dur-la pedra a pedra a la nova localització. Les autoritats ho impediren. La resta del conjunt es convertí en el que avui és el centre comercial Los Geranios i en habitatges. Com escriví Josep Vidal Isern (1906-1969) a un article al diari ABC: «La extraordinaria actividad que actualmente reina en Mallorca en el ramo de la construcción favorece la especulación de solares y explica ciertas condescendencias que en otras circunstancias serían inauditas e inadmisibles». Avui trobaria que feu curt. Molt curt.

La història comença molt més lluny. Les necessàries desamortitzacions de Juan Álvarez Mendizábal (1835) i Pascual Madoz (1855) no tingueren en l’Estat el principal beneficiari. Un altre cop, els que s’enriquiren foren els especuladors. L’exemple més destacat és el del convent de Sant Domingo, localitzat on avui hi ha el Parlament i el Palau March. Quan les autoritats de belles arts protestaren per la pèrdua patrimonial que suposava, Madrid decidí protegir-lo. Com moltes altres vegades, aquells que tenien previst fer un bon negoci l’esbucaren amb gran rapidesa abans que es conegués a Palma la decisió de conservar-lo. Ja se sap: els doblers volen, l’Administració és una tortuga.

Amb les desamortitzacions o per altres raons també desaparegueren els cenobis de Jesús, de Santa Margalida, el de Sant Francesc de Paula (actual plaça de la Reina), el del Carme a la Rambla, el de la Mercè, el de l’Olivar, el dels Caputxins, el de la Consolació (plaça Quadrado), el d’Ítria… La llista és llarguíssima. Encara es conserven gairebé íntegres els de Santa Clara, Santa Magdalena, les Tereses o la Concepció. D’alguns es preserven els temples. Altres es mantenen parcialment, com Sant Francesc, amb l’església i el claustre.

Fins quan? Quants més tancaran a mesura que envelleixen els o les seves ocupants? I quina ha de ser la reacció de la ciutat? Són qüestions ben urgents. No es pot deixar tot, i molt manco la cultura, en mans dels especuladors. Dels diners. Les autoritats municipals han de planificar què fer amb tants edificis històrics que s’aniran buidant. Són part de la imatge del centre històric. El senyor Jaume Martínez s’hauria de concentrar en la protecció d’aquest patrimoni arquitectònic. Les autoritats culturals, amb la vicepresidenta del Consell Antònia Roca al capdavant, han d’elaborar plans per l’immens patrimoni artístic que conserven. No es farà. Ningú amb autoritat es posarà a pensar. Com en el cas de Monti-sion o Sant Jeroni, cada nova desaparició ens agafarà desprevinguts, es perdrà una part del patrimoni. Els doblers, com quasi sempre, triomfaran.

Los antiguos alumnos de Montesión acusan a la cúpula de los jesuitas de "engañar y manipular" por "pura especulación inmobiliaria"