L’illa del surrealisme

Mallorca no és des de fa dècades l’illa de la calma que proclamà Santiago Rusiñol. Ni el paradís que Gertrude Stein animava suportar a Robert Graves. A hores d’ara és l’illa de la bogeria, de l‘absurd o del surrealisme.

Aquesta setmana he llegit notícies que només poden ser fruit dels desvaris produïts per la calorada, els vents de la Tramuntana o el consum de psicotròpics. Francina Armengol ha oferit al PP els vots dels diputats socialistes per treure de la presidència del Parlament a Gabriel Le Senne. Les entregava i, a la vegada, desitjava que es rebutjassin, com finalment ha succeït. La meitat dels bombers de Formentera viuen a Mallorca. És la sublimació de l’absurda dinàmica en la qual ha entrat aquesta terra, que prefereix el vertigen a la qualitat de vida. La petita anècdota resumeix el disbarat general: les Balears tendran 235.000 nous habitants en quinze anys; s’aprovà un xalet nou en sòl rústic cada vint-i-sis hores mentre governava, és un dir, l’esquerra.

Continuam. El Consell de Catalina Cladera multiplicà el consum de croissants durant les sessions plenàries. I el poble crida amb una sola veu: «Per què no ensaïmades?». Quinze rics estalvien quinze milions gràcies a les rebaixes d’impostos de Marga Prohens. Serveis Ferroviaris de Mallorca (posem l’accent en la darrera paraula) considera que si és festa a Palma ho és per tot arreu, és una visió reduccionista del seu nom.

Però davant la poderosa intervenció a qualsevol fòrum de qualsevol setmana de la presidenta dels hotelers, Maria Frontera, he entrat en convulsió i demanada hora al psiquiatre d’urgències. Ha dit que els residents hem de fer un «canvi de xip» pel que fa a l’ús del cotxe particular. «Us puc assegurar que tots els europeus es mouen a ca-seva en transport públic, tal vegada tenen un cotxe per família». Aquí les estadístiques sentencien que tenim un cotxe per persona, als quals s’han de sumar els noranta mil vehicles de lloguer que arriben cada estiu i que no paguen aquí ni l’impost de circulació.

S’ha queixat la senyora Frontera «del desastre de mobilitat» existent a les illes. Un problema que també pateixen els turistes perquè ara van a cases de lloguer vacacional «on no arriba el servei de transport». També es queixa de la manca d’aigua, que atribueix a les filtracions de les xarxes de distribució.

L’espant no ve tant per les denúncies com per qui les fa. El que no s’entén és l’obsessió recent de traslladar als residents els problemes d’evident saturació de les infraestructures mallorquines. Ja ho va fer Manuela Cañadas de Vox, En rebel·lia contra aquests atacs he decidit que, des d’ara, escoltaré amb molt d’interès les propostes dels hotelers sempre que compleixin els següents principis:

Primer. Com usuari habitual del tren, posaré tota l’atenció per veure si al mateix vagó coincidesc amb Gabriel Escarrer, Carme Riu o la mateixa Maria Frontera. En quasi trenta anys no m’he trobat amb cap. He demanat a altres usuaris i tampoc en tenen record. De fet, es veuen pocs polítics: record l’actual cap d’SFM, José Ramón Orta; Biel Vicens, quan era conseller de Mobilitat o el també nacionalista David Abril.

Segon. Renunciaré al vell i únic vehicle per a dos que hi ha a ca meva. Serà el dia que la meitat més un dels hotelers mallorquins certifiquin que a cada una de les unitats familiars només tenen un cotxe.

Tercer. Acceptaré que els hotelers no són culpables de la saturació que pateix Mallorca perquè els llits dels seus establiments han crescut lleugerament, just el contrari del que succeeix amb altres models d’allotjament. Ho faré quan la majoria demostri que no exploten a la vegada places hoteleres i habitatges de lloguer vacacional.

És cert que Mallorca té problemes de saturació, de transport i d’aigua. Però ja n’hi ha prou de culpar als residents dels problemes, com si tan sols fóssim el decorat de la pel·lícula que filmen els turistes. La saturació no l’hem creada la majoria dels mallorquins, en tot cas hem estat passius i practicat el menfotisme davant l’allau. Ja hem venut ca nostra, ara volen la nostra dignitat. De franc.