Álvaro Augusto Lladó: "Mallorca ha canviat molt en els darrers deu anys"

Va partir de l’illa fa gairebé una dècada. Creu que la cosa, afortunadament, ha canviat, però en aquell temps hi havia poques oportunitats. Era un apassionat del cinema i volia estudiar-lo, però a Mallorca no existia aquesta oportunitat. Així que es va graduar en Història de l’Art per la UIB atès que no es podia permetre formar-se a fora. En acabar, va agafar maletes cap a Barcelona per estudiar en l’Escola de cinema.

Allà, en poques paraules, treballa molt i gaudeix, però depèn molt de l’època i del projecte en el qual es trobi. Es desperta a les vuit i es dirigeix a les oficines de la productora on està treballant, en sortir fa una mica de gimnàs perquè: «No perdo la fe de ser capaç de marcar múscul algun dia», explica entre rialles. En sortir, la cosa pot dividir-se en quedar amb alguns amics per parlar de la vida entre cerveses, o anar a casa, posar-se Filmin i veure alguna pel·lícula o agafar un bon llibre i submergir-se lectura.

Pel que fa a les oportunitats, creu que Mallorca ha canviat molt en els darrers deu anys. Sense cap dubte, per millor. Així que no sap quines tendria ara. Però ara ja té la seva vida, els seus amics, els contactes i altres coses a Barcelona i no li ve de gust sacrificar-ho per descobrir el que l’illa podria oferir-li.

Treballa en una productora catalana anomenada «Mañana». En aquests moments estan tancant un projecte de publicitat que finalitzaran aquesta setmana. A més, des de fa poc està treballant en un pòdcast original de Filmin i Radio Primavera Sound, «Mi perdición», que, «recoman escoltar».

A més, Barcelona té més vida cultural: més concerts, més estrenes, més exposicions. Per a algú inquiet, com ell, «Palma és un desert, o millor dit, ho era quan jo vivia allà». Ara, afortunadament, està canviant, per exemple, l’Atlàntida Mallorca Film Fest, té una programació que desitjarien moltes altres ciutats espanyoles o europees.

Abans em diuen que soc d’Itàlia que de Mallorca.

No sempre parla el català, afirma que: «En aquest sentit soc un traïdor a les meves arrels, a la meva terra». Parla generalment en castellà i només es comunica en català quan les circumstàncies l’obliguen: «Per què? El meu accent no és bo i quan el xerr em sent insegur, mancat de recursos. En castellà això no em passa», comenta el jove cineasta. I tenint en compte que utilitza generalment el castellà, i que aquest té poques diferències entre Mallorca i Catalunya, no sol utilitzar cap paraula pròpia.

Tot i que parla poc català, el llegeix molt. Les darreres que va llegir varen ser les primeres novel·les de Terenci Moix, Els homes i els dies de David Vilaseca i Fervor, «una novel·la fabulosa que va publicar fa poc el cineasta David Moragas».

"És impossible passejar per les Rambles d’aquí sense recordar les de Palma"

Respecte a la seva relació amb Mallorca, «és estranya i conflictiva». Quan està lluny, la trob a faltar i quan hi està massa temps, comença a saturar-lo. Però Barcelona i Palma comparteixen moltes similituds urbanístiques, tot i les seves característiques pròpies, «és impossible passejar per les Rambles d’aquí sense recordar les de Palma». Els estius les passa a Mallorca perquè és l’època de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, de prendre el sol, dels sopars amb amics i de la calma d’agost, «mai em perdria això». De fet, moltes persones del seu cercle més íntim venen a visitar-lo. Per exemple, en Jaume Ripoll o en Lluís Garau i sense la seva companyia i amistat, la seva vida seria més difícil, més avorrida, més trista.

Ara mateix també haurien de dir-li què és un «pla típic mallorquí» perquè, «potser el que passa és que, ja ho he dit, soc un traïdor a les meves arrels i desconec fins i tot la típica mallorquinitat». I quan vol menjar mallorquí excel·lent va a casa de la seva mare.

En dates importants que ha d’agafar avió per tornar a casa sí o sí és més de solcar el Mediterrani en vaixell perquè té pànic a l’avió i sempre que ho pot evitar, ho fa. Però sigui com sigui, a Mallorca mai no hi falta a l’estiu ni per Nadal.

«Tot i haver nascut a Mallorca i ser fill de mallorquins, ningú sol acostumar-se a considerar-me com a tal. Abans em diuen que soc d’Itàlia que de Mallorca. Però, ningú dubta que soc, com en Serrat, mediterrani. Fa temps, un noi va intentar endevinar d’on era i crec que va dir les setze comunitats autònomes i les quaranta-nou províncies restants abans de dir les Balears», conta. A la pregunta de si tornarà, n’Àlvaro ho té clar: «És clar que sí. Sempre he dit que vull morir a Mallorca. Assegut a la platja, com si fos von Aschenbach a Venècia veient en Tadzio perdre’s a l’horitzó», conclou.