Andreea Diana Bejan: «Estic massa acostumada a la vida de Mallorca»

Els seus pares venen de famílies humils i nombroses, de treballar al camp. Romania va sortir del règim comunista de Nicolae i Elena Ceaușescu el 1989, la revolució on assistiren els seus pares. Allà varen jurar que si tenien fills els traurien del país per donar-los millors oportunitats: estudis, a feines dignes i llibertat d'expressió, «Encara que el comunisme acabà en aquell any, molts d'anys després va existir un comunisme encobert», conta.

«Va ser mon pare que va decidir venir a Mallorca l'any 2005 i feia feina com a venedor de diaris als carrers de Palma». Un any després, va aconseguir una feina més decent que va permetre que la seva mare també vingués. Ella i la seva germana, amb nou i sis anys, visqueren sis mesos sense els seus pares, «va ser molt difícil, érem molt petites». Però la reconforta pensar que tot va ser per millorar la qualitat de vida.

«La meva professora em va transmetre l’amor i les ganes per aprendre el català, inclòs abans que el castellà»

Viu a Inca des de fa desset anys. Durant els primers anys viatjava de vacances a Romania, «però d'ençà que els meus avis han mort, ja no hi vaig tant». Actualment, està exercint com a fisioterapeuta i a l'hora es continua formant: «M’estic especialitzant en traumatologia, fisioteràpia esportiva i Pilates. També estic estudiant idiomes, el C1 d'anglès i de català», conta la jove fisioterapeuta.  El seu dia a dia és anar a la feina i els capvespres fer esport. Les estones lliures aprofita per estudiar, llegir o anar a passejar. Qualque dia entre setmana 'pega un bot' a una caleta amb un tupper de trempó i aprofita per veure el sol pondre’s. Però, el passeig per excel·lència és el del Portixol, «hi ha màgia, música en directe, persones fent esport, ioga, cal·listènia, surf o rialles de fons». Ara que és estiu, li agrada sortir de ruta amb moto, anar a aquells racons «que en deim caletes», visitar les fires dels pobles i anar de revetlla.

La principal diferència que hi troba entre aquí i allà és el paisatge. A la majoria de les ciutats hi ha només zones verdes, en canvi, a Mallorca és molt més àrid. Fa dos anys va estar un mes i mig a Romania i quan va tornar li costava poder fer-se al paisatge. «Si pogués ajuntar la vegetació de Romania amb les cales i la Serra de Tramuntana seria perfecte».

Gràcies a la seva professió ha après que el més important és la família i els amics que un té, «així és la vida». «Anar al centre de salut i que et donin una adequada atenció és igual de rellevant com anar a una pastisseria a comprar un bon pa»

«Em vull integrar al cent per cent a Mallorca»

Li agrada sortir de la seva zona de confort i millorar tot el que pugui: «Em vull integrar al cent per cent a Mallorca», explica. «Tot d’una quan vaig arribar, la meva professora em va transmetre l’amor i les ganes per aprendre el català, inclòs abans que el castellà. Allà va ser on vaig començar a integrar la llengua com a part de mi». Quan conta que ha nascut a Romania, li fan mostrar el DNI o parlar romanès. 

Se sent molt afortunada d'haver tingut l'oportunitat d'aprendre més idiomes a més a més de la meva llengua nativa: «Xerr català, castellà, romanès, hongarès i anglès. A vegades confonc paraules», conta entre rialles.

A casa seva, pel que fa a la gastronomia, cuinen tant menjar mallorquí com Romanès, «a ma mare li encanta fer paella, arròs brut, ‘tumbet’, albergínies farcides, trempó, caragols o un bon pa amb oli. Si sortim a menjar fora, ens agraden els cellers mallorquins».

I sí, n'Andreea sempre té d'excusa per tornar a Romania, però ara per ara, creu que no hi tornaria a fer la seva vida, per què té clar que: «Estic massa acostumada a la vida de Mallorca».